Partim cap a París a Patinar

Avui torno a la capital del patinatge europeu: París. Ja fa dos anys del darrer viatge i aquest cop hi anem sis patinadors de Barcelona: El Xavi i l’Alba (que ja van arribar ahir), el David i la Marta (que arribaran demà) i el Roger i jo que sortim avui per la tarda. La Ina també es va apuntar, però per problemes de darrera hora no podrà venir. Estarem al Hotel Ibis Paris Alésia Montparnasse, el Xavi i l’Alba estaran al Hotel Arcadie Montparnasse i el David i la Marta estaran al Hotel Ibis Paris Maine Montparnasse. Tots tres hotels són molt aprop de la Torre Montparnasse (lloc d’on surt i acaba la ruta del divendres). Portarem dos parells de walkie-talkies, amb els que esperem poder comunicar-nos fàcilment entre nosaltres mentres patinem.

Avui mateix és celebrarà una ruta excepcional arrel de la festivitat del 1 de maig. Nosaltres no hi arribarem a temps però el Xavi i l’Alba tenen previst anar-hi.

També aprofitaré aquests dies per visitar una amiga, l’Estela, que fa poc que viu a París i de passada a un amic, el Sergio, que estarà a casa seva durant els dies del pont. Per altra banda, el Peter Cyrus -altrament anomenat, CandyMan- ens va convidar a una festa el dissabte. Encara nose els detalls però esperem veure’l a la ruta del divendres, ja que és stopper desde fa molts anys.

M’he comprat una nova camera de fotos (l’anterior se’m va trencar l’any passat en una caiguda patinant per Barcelona) amb la intenció d’immortalitzar tot el que pugui: ciutat, carrers, patins i tots els moments que viurem durant els cinc dies.

Mapa amb la ubicació dels hotels i altres indrets importants

Guia d’adreces essencials d’en Miguel

Les dades dels vols són:

Anada: 01/05/2008

Línia aèria: Iberia
Numero de vol: IB4416
Sortida: Aeroport de Barcelona (BCN)
Terminal B
17:40h.
Arribada: Aeroport de París – Orly (ORY)
Terminal W
19:25h.

Tornada 05/05/2008

Línia aèria: Iberia
Numero de vol: IB4455
Sortida: Aeroport de París – Orly (ORY)
Terminal W
16:25h.
Arribada: Aeroport de Barcelona (BCN)
Terminal B
17:55h.

Enllaços a vídeos, que fan venir ganes d’anar a París, a patinar!

• Friday Night Skate in Paris
• Roller Paris Tour Eiffel
• Amazing Roller in Paris

Rodatge programa “Bienestar” per laSexta

Aquesta tarda he participat, de forma altruista, en l’enregistrament d’un petit programa per laSexta. La única compensació serà obtenir els cinc minuts de fama, que segons Andy Warhol, tothom hi te dret. Un amic que treballa per la productora Triacom Audiovisual , que mitjançant MediaPro realitza programes per laSexta, m’ho va comentar. El programa s’anomena “Bienestar” i l’emetran de dilluns a divendres. Cada dia parla d’un tema diferent (salut, esport, noves tendències, viatges, etc.). El que vam enregistrar pertany a la temàtica dels viatges i volien parlar sobre la recerca d’informació o com es pot planificar la realització d’un viatge gràcies a internet. Vam parlar de com preparar un itinerari, obtenir informació dels llocs a visitar, visualitzar imatges o be comentaris i fotografies fetes per altres viatgers en els seus blocs… i moltes mes coses, no us perdeu el programa!

San Miguel 0,0% es el patrocinador del programa, per tant podreu veure com sembla que ens prenem una cervesa d’aquesta marca, mentres conversem. El rodatge es va fer a Asmat, restaurant-botiga-llibreria especialitzada en viatges. Es un bon lloc per anar-hi a pendre alguna cosa i parlar amb amics viatgers o fins i tot trobar-ne algun al taulell d’anuncis que tenen al local, on hi ha propostes de tot tipus de viatges. En aquest centre organitzen activitats i xerrades, evindenment sobre viatges i tenen constituït fins i tot un club de viatgers.

L’ambient del enregistrament, ha sigut genial, tant en Pau Derqui (el presentador), com els cameres, tècnics de so i la resta de gent que hi ha participat han estat molt amables amb mi i això ha fet que tot fos mes fàcil. L’emissió del programa “Bienestar” començarà, segons m’han comentat, el sis de novembre. S’emet de dilluns a divendres, una mica abans del programa informatiu “laSexta Noticias” que fan a les vuit del vespre. Estigueu a l’aguait !!

Per últim, vull agrair a la Nora, la Betta i l’Angels, patinadores que vaig conèixer durant el viatge a París, algunes pagines web que no coneixia i que utilitzen per planificar els seus viatges o be comprar bitllets d’avió.

Relació de pàgines que es van utilitzar en el rodatge del programa:

Terminal A
Last Minute
Viajar
Xbarcelona – vols low cost

Més informació:

Google Maps, en català
Traveljungle
Tu Rumbo
Atrapalo – Viajes
Haz Las Maletas
Comoviajar
eDreams
TUI
Booking
Hostel World
Venere

Vídeo corporatiu de Triacom Audiovisual:

Vídeo 100 Kb/seg
Vídeo 250 Kb/seg
Vídeo 512 Kb/seg

Viatge a París – La tornada

Acabo d’arribar ara mateix de París. Ciutat perfecta per anar-hi a patinar, que era el propòsit d’aquest viatge i he intentat assolir el màxim d’hores que he pogut. Doncs si, com ja vaig comentar en l’anterior anotació, confirmat ! París te totes les voreres asfaltades o bé amb rajoles rectangulars llargues i llises. Hi ha algunes excepcions, sobretot pel que fa al paviment de bastants carrers, que esta format per llambordes i el fet de creuar-los o patinar-hi era emprenyador.

El primer dia vam anar de ruta amb patins des de l’Estació de Montparnasse, que es on hi teníem l’hotel, fins a la Torre Eiffel. Per la tarda, vam marxar atravessant el Palau de Chaillot, la Plaça del Trocadero i d’allí vam arribar fins a l’Arc de Triomf. Vam baixar l’Avinguda dels Camps Elisis (uoh !! era com baixar el Passeig de Gracia de Barcelona, però amb les voreres llises i molt mes amples !!) fins arribar al Museu del Lovre. Vàrem fer un cafè aprop de Notre-Dame, i allí vam veure passar un parell de policies que tornaven a la comissaria en patins. De tornada vàrem sopar en un restaurant japonès ubicat en un carrer perpendicular al Passeig de Sant Germain i cap a l’hotel. Divendres no vaig agafar els patins en tot el dia, em trobava cansat del dijous, fet que tampoc em va fer decidir anar a la famosa ruta nocturna del divendres a la nit, però vam pujar a la Torre Montparnasse, despres a Montmartre per veure la Basílica del Sagrat Cor i passejar pel barri. Dissabte em vaig llevar més fresc per patinar fins on sigui, tot i que al matí, una caiguda al final d’una baixada em va deslluir una mica els ànims. Bé, per la tarda vam estar mitja tarda en diverses tendes de patins (Nomades, Vertical-Line i Ootini) i on vuit integrants del grup es van comprar patins nous, la majoria d’ells els Salomon SmartSkate que es converteixen en una bamba normal obrint un parell de tanques.

Ah! la tornada a Barcelona amb Vueling ha estat fantàstica, era la primera vegada que viatjava amb aquest companyia i he trobat detalls de qualitat per agrair, tot i tractar-se d’una companyia low-cost, o bé, és podria dir, tal i com ells s’anuncien, com: La companyia aèria més innovadora i dinàmica del sud d’Europa. L’anècdota en aquest capítol ha estat que gairebé no arribo per facturar i un cop a bord la quantitat excessiva de nens i nenes que no callaven en tot el viatge, despres de malgastar quatres dies de la seva vida a Disneyland.

Actualització 02/11/2006: Galeria de fotografies del viatge

Viatge a París – Preparatius

Torno a París durant quatre dies, igual que fa un parell d’anys, però aquest cop no es per anar a veure cap museu, ni cap monument, ni pujar a la Torre Eiffel, sino és amb patins ! Sobretot es tracta de gaudir d’aquest fabulosa ciutat tot patinant, si el temps ens ho permet clar!. París es una ciutat privilegiada per la gent que patinem, disposa de bastants carrils bici-bus totalment separats del tràfic de turismes, motos, etc. També la gran majoria de les voreres son asfaltades o be encimentades i no hi ha gaires rajoles, fet que et permet rodar mes còmodament. Dinou som els patinadors i patinadores que hi anem, vinculats a l’Associació de Patinadors de Barcelona i una de les cites oficials es assistir a la ruta nocturna que es fa cada divendres i que organitza Pari Roller. La convocatòria de patinadors es altíssima i va escortada durant tot el trajecte per la policia i dues ambulàncies que van a la cua. M’han comentat que el ritme es ràpid, per tant caldrà mantenir un cert nivell.

En la reunió que es va fer, despres de la ruta del divendres 29 de setembre a Barcelona, es va decidir el disseny de les camisetes. El del Jean-Michel el podeu veure en aquesta pàgina de Flickr i l’altre disseny de la Betta es el que ensenya l’Angels en la foto d’aquesta anotació, justament qui crec, és de les primeres arribar a París, avui mateix.

Les dades dels vols de gran part de nosaltres són:

Anada: 11/10/2006

Ryanair
Numero de vol: FR9107
Aeroport de Girona – GRO 20:00h.
Aeroport de Beauvais – BVA 21:45h.

Tornada: 15/10/2006

Vueling
Numero de vol: VY1048
Aeroport Charles De Gaulle – CDG 17:40h.
Aeroport de Barcelona – BCN 19:40h.

Tots estarem a l’hostal:

Campanile Hotel Paris Maine Montparnasse
146, Avenue du Maine
75014 – PARIS
+33153746000
Mapa d’on esta ubicat

Com gaudir de Barcelona amb 35º

Qui diu que no es pot disfrutar de l’estiu a la gran ciutat ? Sabia que havia un Starbucks Coffee al xamfrà de Via Laietana amb Avinguda de Francesc Cambó, ho recordava perquè fa temps, el ciber-cafe que hi havia abans em va ajudar per contactar amb algú que esperava per sopar, en un restaurant de la plaça de la Catedral. Havia perdut el seu numero de mòbil i aleshores, quan encara no estaven popularitzats els mòbils 3G o connexions wifi, em vaig poder connectar a internet gratuïtament, no recordo exactament com, imagino que els terminals tenien algun tipus de restricció, però tant sols a nivell d’interfície i que amb alguna combinació de tecles vaig poder esquivar. Com que em va anar tant bé la troballa, sempre que hi passava per davant m’hi fixava, però darrerament vaig veure que havia desaparegut aquella mena de ciber-free-cafe i havien posat un Starbucks Coffee. Caram el canvi ha sigut a millor ! sofàs amb vistes a la Via Laietana, aire condicionat, musica jazz de fons i connexió wifi que m’ha permès enviar aquesta anotació al meu bloc. M’agraden aquests establiments, m’agraden però alhora m’espanta que estiguin proliferant cada cop mes i la llista ja arriba a 16 sucursals només a Barcelona. Però bé, continuem amb la nostra particular forma d’esquivar les hores de mes calor del dia. Agradable i simpàtica es la noia que t’atén a la barra, es com si et conegués de tota la vida, no li importa que hi hagi molta cua, ja que al següent client no li sabrà greu esperar, si al final rep el mateix tracte i si al cim li pregunta el seu nom, hom es pensa: Ja, he lligat! no, simplement es una forma original de logística restauradora d’aquesta cafeteria, per tal de que la segona cambrera, la que en realitat et serveix la consumició sapigui per a qui es cada cosa, ja que la primera ha escrit el nom al got. Però… no es una llàstima que proliferin locals amb aquesta política ? Enlloc de mantenir aquells que ja tenien el seu carisma, de bon tracte, que coneixen tots els seus clients, però que, l’especulació, la manca de relleu generacional o dotze mil altres raons fan que es tanquin i obrin al seu lloc Zara’s o Mc. Donald’s. Bé al Starbucks, tot i ser igualment una multinacional, almenys han sabut mantenir una miqueta aquesta tradició humana.

Espera, espera, que no acaba tot aquí, resulta que els dos sofàs que tenia lliures al meu costat acaben de ser ocupats, amb el corresponent permís per part meva, per un parell de noies on les converses son del pal: “He conocido un vicepresidente de un banco americano este fin de semana y el jueves tenemos que quedar con el”, l’altra noia respon: “Jueves por la mañana tengo rollo bancos, pero por la tarde…” – “Espera, mejor el miércoles, no tenemos nada, quieres que le llame ahora ? espera, es ingles! yo domino el idioma pero nose tu…” (toma cop baix d’una a l’altra). Agafa el mòbil i rinnnng, rinnnnng, rinnnnng, però bé, això ja és una altra historia…

Festival Summercase 2006 – II part

En aquesta segona jornada la gent va tornar mes preparada, potser seria millor dir, escarmentada, ja que les cues per la compra de tiquets, no van ser tant exagerades com el divendres i la gent va entrar tot el menjar i beguda que li va semblar que podia portar. Clar, beguda vol dir, únicament ampolles d’aigua, sense tap i d’un volum màxim de 50cl. (segons la normativa del festival) per això mateix la botella d’aigua que portava de litre i mig es va quedar a l’entrada a la secció de requisamenta-catxeo. Semblava com si hagués menys gent, podia ser que molts només van comprar l’entrada d’un dia ? o be la novetat i l’ansietat d’estar a tot arreu del divendres, es va transformar en anar gaudint poc a poc dels diferents escenaris, carpes, concerts i no calia anar a tot arreu a mogollon com un fan esperitat. De fet jo mateix, vaig estar veient el concert dels Keane des d’un lloc que mai hagués pensat, semi-estirat a la gespa, i com no, dir que va ser un concert fantàstic !

Quan vaig arribar, vaig anar a veure els Starsailor, una formació clàssica de rock-pop i que sonaven molt bé en directe. Despres m’he informat que el seu primer àlbum, va ser tot un èxit i arribaven al festival amb el tercer disc publicat l’any passat. Despres vam anar a l’escenari “Terminal E” a ballar amb els Happy Mondays, gent divertida i fresca que fan una musica gens apalancable. Vam tornar a l’escenari principal a veure la llegenda dels New Order. Com ja m’havien comentat son un grup de culte, però en directe no se si es per la seva pròpia musica poc contundent, no aconseguien que ens fessin vibrar ni molt menys saltar, per tant vam anar a veure l’inici del concert dels Primal Scream. Ens vam situar força endavant on vaig poder fer de les millors fotos gràcies a la proximitat amb l’escenari. Com a postre final els esperadissims Keane. Com a fan que soc d’aquest grup, que puc dir: concert meravellós, un so fantàstic, posta en escena molt acurada i cançons que sonaven com els àngels sota el firmament. Jo ho veia a força distancia però cantant les seves melòdiques i enganxoses cançons. Ah ! m’oblidava de dir que en Tom Chaplin, cantant del grup, es devia estudiar el Pompeu Fabra tot venint a l’avió. Va dir moltes frases en català, des del “Gràcies”, “Aquesta cançó es diu…”, “Com esteu Barcelona?”, “Voleu mes soroll?” i moltissimes mes que ja no recordo exactament. Resultat, tant els fans com la resta se’ls va posar a la butxaca. Per acabar toc final de verbena-electrònica amb els Chemical Brothers, aquest cop contractats com a DJ’s, però que van fer que la festa s’allargues un xic més, amb els seus breakbats i explosions d’efectes musicals.

Potser vam trobar en falta un altre cap de cartell que allargues la festa als dos escenaris principals fins mes tard, tal i com es van encarregar de fer el divendres Massive Attack i Fatboy Slim, a la “Terminal E” i “Terminal O”, respectivament.

Be doncs el festival ja s’ha acabat, nose si es tornarà a fer l’any que ve, però la gent de Sinnamon segurament que hi pensen i deuen estar valorant repetir-lo. Si aconsegueixen un gran cartell com el d’aquest any i millorar algunes coses d’organització de ben segur hi tornaré a ser.

Festival Summercase 2006 – I part

Primera jornada de la primera edició del Festival Summercase, al recinte del Fòrum i que es representa de forma simultània a Madrid. Es el primer festival de concerts al aire lliure que assisteixo i la conclusió de moment en poques paraules es: brutal i amb sensacions molt divertides. No anava amb moltes expectatives per la poca coneixença de la majoria de grups, però va estar molt bé tot fent una espècie de zapping de concerts en directe. El fet de gaudir d’un concert sencer amb el seu inici, desenvolupament i apoteosi final en format de bissos aquí es perd i la forma de gaudir-los es alternativa i engrescadora. Que t’agrada un grup t’hi quedes, que no, marxes a veure una altra cosa, així vas descobrint grups del qual havies escoltat poca cosa com poden ser els Super Furry Animals o be escoltes el grup revelació del panorama com son els Sigur Rós.

Ja era hora que Barcelona tingues un festival d’aquestes dimensions, al estil del que es celebren en altres ciutats europees, com per exemple a Londres cada estiu al Hyde Park, el que s’anomena Festival Wireless. Quin es el resultat d’aquest festival ? Un cartell de grups de luxe amb la bona formula d’aprofitar les actuacions en dos dies de tots els grups i fer-les a Barcelona i a Madrid, fet que permet portar grups que actualment no estan de gira o que fan poquissimes actuacions com son els Daft Punk que només tenen previstes vuit actuacions a nivell mundial, si, si, he dit només vuit !! i una d’elles va ser la d’ahir. El que no van aconseguir que funciones bé, va ser tot el sistema de venda de tiquets per begudes i menjars, tal i com comenten alguns articles i comentaris d’altres assistents. Es van formar unes cues llarguissimes per aconseguir-los, amb durades mínimes de mitja hora i un cop et tocava el teu torn havies de saber realment que consumiries tota aquella nit i al cim no et servien per la jornada d’avui dissabte. Molt malament. Bé, esperem que per la pròxima edició (si es celebra) fets bàsics com aquest es vagin millorant.

Per cert, també punt negatiu per la web, feta íntegrament en flash i enllaços a diferents documents PDF i fitxers comprimits, creant una interfície que no permet una bona usabilitat de la navegació i alhora provoca una nula accessibilitat web. Només funciona minimament bé la secció del fòrum de la web, però que no te una activitat gaire massiva d’usuaris.

Que vam veure ? Vaig arribar quan ja feia una mitja hora que actuava Belle & Sebastian, grup escoçes de pop-folk amb un directe molt ben fet, a l’escenari on crec que tenia mes bona sonorització però la veritat es que el seu estil no em va agradar particularment. Despres vam escoltar els Super Furry Animals, a les nostres esquenes, mentres fèiem la cua ja esmentada. A continuació una mica de The Cardigans, on no vam arribar a escoltar crec ni una cançó sencera, perquè segons em van comentar amb qui anava, calia anar a veure el grup mes transgressor del moment, els Sigur Rós, grup misteriós, melòdic, bonic, molt suau i amb un format i presentació en escena molt diferent. Em van agradar força. Despres vam desfilar fins a l’escenari principal per veure els Daft Punk que van tardar en arrancar. Despres vam deduir perquè devia ser, ja que van instal·lar una piràmide gegant al centre de l’escenari, on el duo francès van actuar tot estant gairebé a la cúspide de la piràmide. L’espectacle de Daft Punk va ser fantàstic tot un posta en escena techno-retro-futurista, llums dels 60 o 70 actualitzades als gustos i formats del segle XXI. La piràmide s’anava il·luminant de diferents colors molt vius i al darrera d’aquesta hi havia una pantalla de leds que ocupava tot l’ample i alt de l’escenari. Despres vam veure als Massive Attack amb un concert molt guapo també, bona musica, intèrprets i cantants de nivell, creant una atmosfera gairebé màgica en aquella nit d’estiu. Finalment vam anar a parar a una de les carpes tancades on els DJ’s Filthy Dukes, on tot i el cansament acumulat van aconseguir fer-nos saltar i ballar com mai ! que bons !! Vam passar despres a veure i escoltar Fatboy Slim que aportava molt bons audiovisuals, però un ritme suficient perquè em fes desdir de quedar-me fins al final.

Bé marxo ara mateix per veure els concerts d’avui amb els Keane de cap de cartell que tant i tant m’agraden!!

Cançó de l’estiu 2006: “Crazy”

Aquest any la cançó de l’estiu no es “Opá, yo Viazé un Corrá” del Koala, ni tampoc “Love generation” del Bob Sinclair (artista molt sol·licitat també, com autor de melodies per a mòbils), ni per molt guapes que siguin les Pussycat Dolls la cançó “Don’t Cha”, ni altres cançons que sonen en les grans i masificades pistes de ball. A la pàgina que hi dedica la Wikipedia a la cançó de l’estiu, també hi podem trobar el nou senzill de Keane, “Is it any wonder“, arrel de la publicació del seu segon disc el passat 12 de juny. Aquesta cançó de Keane, per mi no val (tot i considero que es bonissima) ja que es tracta d’un grup que ja conec perfectament i m’agrada moltissim. Si considerem que la cançó de l’estiu ha de sorgir d’un artista o intèrpret desconegut, revelació o que a partir d’aquell estiu sigui conegut per haver arribat al cim de les llistes d’èxits d’arreu i potser iniciar una prodigiosa carrera musical (darrer cas que no es dona habitualment, feu un repàs sinó de la majoria d’artistes de cançons de l’estiu de cada any), aquest any seria per a Gnarls Barkley i la seva senzilla i enganxosa cançó “Crazy“.

Vaig escoltar-la (conscientment) per primera vegada, com a banda sonora d’un audiovisual que van fer diferents artistes vinculats a Domestika i que van projectar a la xerrada que van fer aquest col·lectiu al Adobe-Live, celebrat a Barcelona fa unes setmanes. Al final, als crèdits van posar-ne el títol i l’autor de la cançó i m’ho vaig apuntar, tot i que em semblava que ja l’havia escoltat en algun altre lloc. Vaig trobar-la una gran cançó i volia saber mes del grup que l’havia fet.

Justament la meva grata sorpresa ha sigut ara quan m’he assabentat que ha sigut la primera cançó assolir el numero 1 a Gran Bretanya comptabilitzant únicament les descarregues de venta per internet. Un cop s’ha editat en CD, evidentment també ha sigut numero 1 a les llistes mes importants d’arreu del mon, excepte al nostre país (?¿) estrany oi ? Ah ! També si trobeu d’algun lloc on la punxin digueu-m’ho !!

“Crazy” és el primer senzill extret de “St. Elswhere“, àlbum debut de Gnarls Barkley, nom darrera del qual s’amaguen Cee Lo (Goodie Mob) i el productor Danger Mouse (Gorillaz). Es una cançó que contradictòriament, tant et convida a moure el cos, com pots simplement escoltar-la tranquil·lament per relaxar-te. Melodia enganxosa, com no podia ser d’una altra manera, recreant una composició on dona la sensació de que no s’acaba mai la cançó.

Se m’acut que un bon sistema per detectar si un cançó es prou bona per ser cançó de l’estiu pot ser, per exemple, aplicar-la en una emissora de radio del projecte Pandora. Ho he fet i el resultat que ha trobat coincidències amb The Killers, Linkin Park o Moby. Ha estat fantàstic, així com també la resta de cançons que ha anat reproduint.

Tota una menció apart mereix el videoclip del qual hi ha la versió censurada i la versió oficial. L’oficial esta fet totalment amb tècniques de mothion grapichs, amb colors plans sobre fons blanc, creant imatges simètriques a partir del Test de Rochard (imatges que serveixen com a tècniques projectistes utilitzades per psicoterapeutes) i intercalant siluetes del duo musical m’entres canten. Esta fet per l’empresa Blind els quals tenen actualment una pre-intro a la seva web amb una captura d’aquest videoclip. Podeu veure’l també en aquesta mateixa web en format QuickTime. La versió censurada també esta feta amb imatges en moviment però d’una forma encadenada i amb frases de la lletra de la cançó i alguns gràfics, com pistoles, sang i cors que imagino devien fer censurable el videoclip. La veritat es que trobo molt mes guapo aquest darrer. Ah ! I no us perdeu l’actuació que van fer al MTV Movie Awards 2006 amb tots els components disfressats de personatges de Star Wars !!!

Més informació:

Fitxa a la Wikipedia de Gnarls Barkley
Fitxa a Allmusic de Gnarls Barkley
Secció de MySpace de Gnarls Barkley on es pot escoltar la cançó
Fitxa a la MTV de Gnarls Barkley
Fitxa a la Wikipedia de Cee Lo
Fitxa a la Wikipedia de Goodie Mob
Fitxa a la MTV de Danger Mouse
Fitxa a la MTV de Gorillaz
Videoclip en format Windows Media i Real
Cançó en format Windows Media

Joe Satriani en concert !

Falta un mes exactament pel concert de Joe Satriani, del qual ahir vaig comprar la seva entrada. Per cert, m’ha costat un euro mes barata que si l’hagués comprat per internet. Aviam quan baixaran les abusives comissions per aquest tipus de transaccions on-line !!

En Joe Satriani actualment es un dels millors guitarristes a nivell mundial. Aquell qui coneix la seva obra sap que es tracta d’un virtuós en el seu gènere. La seva discografia de tretze àlbums d’estudi, esta formada per cançons instrumentals i algunes poques cantades. Ha sigut professor d’altres guitarristes tant importants com Steve Vai, amb el qual, de vegades actuen junts sota el nom de G3 i que vaig poder anar veure juntament amb la Liber fa parell d’anys a Barcelona. Podeu saber mes sobre la seva biografia, altres col·laboracions i projectes en els quals ha col·laborat a la corresponent entrada de la wikipedia.

Les dades del concert són:

Dia: 21/07/20006
Lloc: Sala Razzmatazz – Barcelona

19:30h. – Obertura de portes
20:30h. – Adrian Legg
21:30h. – Joe Satriani

En Joe presentarà el seu darrer disc, anomenat Super Colossal que s’ha publicat fa pocs mesos. Podeu escoltar fragments de les cançons en el reproductor que hi ha en aquesta pàgina. El guitarrista que farà de teloner, Adrian Leeg, es defensa amb guitarra acústica i ritmes country, per tant sembla que serà un músic de l’estil com Robert Fripp, que va fer de tercer component dels G3 quan la seva gira va passar per Barcelona, amb un estil i musica una mica “evitables”.

Podeu comprar les entrades mitjançant aquesta web (ja sabeu +1€). Ah ! dir també que he aprofitat per recollir altres entrades que tenia pendents, com les del concert de Alice in Chains, el Festival Summercase i The Who.

Més informació:

Fitxa a la Wikipedia
Fitxa a Allmusic
A la corresponent pagina de MySpace.com podreu escoltar quatre cançons, una d’elles en directe.
Vídeo on fins i tot en Joe toca l’harmònica

Alvia, a la via !

El passat divendres, per anar a Lleida, vaig agafar per primera vegada el nou tren que fa el recorregut entre Barcelona – Madrid, anomenat Alvia. Sembla ser que aquest tren redueix a 4 hores i 15 minuts aquest trajecte, ja que pot anar a una velocitat màxima de 250 km/h a partir de Lleida i abans d'arribar-hi realitza l'adaptació al nou ample de via molt mes ràpidament que els actuals Altaria o Talgo. Aquests trens havien de parar del tot durant uns 20 minuts aproximadament, en canvi el nou Alvia ho fa de forma gairebé instantània, ja que no vaig notar quan realment es va fer el canvi (sempre uns quilòmetres abans d'arribar a l'estació Lleida-Pirineus) i van anunciar l'arribada a la meva destinació sense l'advertiment previ del canvi de via.

En l'Alvia s'aproxima mes a la sensació de pujar a un avió, es molt alt (has de pujar dos o tres esglaons) i sembla mes estret que els seus predecessors. Les finestres son mes petitones, arrodonides i moltes d'elles individuals i l'amplada del passadís es molt mes estret. Tot això potencia aquesta semblança amb als avions. Serà per reduir encara mes les comparacions amb el pont aeri ? Les locomotores, tant la davantera com la posterior, son força aerodinàmiques, amb una estètica veloç però amb acabats molt arrodonits i suaus. Tenen un aire similar als tramvies que circulen per Barcelona.

Un detall, per part de l'hostessa del comboi numero quatre, en el qual vaig viatjar. Abans de pujar li vaig preguntar: "El divuit?", fent referència on havia d'anar per trobar el meu seient. Primer va respondre amb cara de no entendre res, però al cap de pocs segons va dir: "El asiento numero 18? A la derecha por favor". Bé, va fer l'esforç per entendre'm i despres quan arribàvem a Lleida apostava amb ella en quin costat estaria l'andana per poder baixar…

Ah ! sobretot s'ha millorat el sistema de distribució de l'aire condicionat. Ja no cau l'aire (polar) directament a aquell que li toca seure al costat de la finestra. Es tota una novetat !! no com en l'Altaria on ara mateix estic redactant aquesta anotació, de tornada a Barcelona, on tot i seure al costat del passadís m'estic gelant de fred. Aviam si l'hostessa d'avui es tant simpàtica com la de l'Alvia i em fa cas a la meva queixa fredolica.

Més informació:

Renfe: Productes
Renfe: Notes de premsa
Alvia (S-120): Descripció, prestacions, imatges, equipament
CAF
ALSTOM